Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

El Nou de Juliol

A Ciutadella es commemora, cada any, l’aniversari de l’assalt turc que va patir la ciutat el 9 de juliol de 1558. Llavors, un gran estol de 150 galeres comandat per Mustafà Piali, va atacar i saquejar la vila i se’n va endur gran part de la població (inclosos menorquins d’altres llocs) cap a Constantinoble. Allà, aquests homes i dones fets captius van ser venuts com esclaus, tot i que alguns, finalment, van poder ser rescatats per diversos mitjans. Arran d’aquests fets, el 1558 es coneix entre els ciutadellencs com “s’Any de sa Desgràcia”.

Així, per servar la memòria històrica d’aquells fets, a partir de 1852 s’instituïren els actes de la diada del Nou de Juliol a Ciutadella amb el format que avui el coneixem; és a dir: sessió municipal solemne, lectura de l’Acta de Constantinoble, conferència al·lusiva, missa exequial a la catedral (pregària des de 2016) i lliurament d’una corona de llorer als peus de l’obelisc des Born. Aquest conjunt d’actes, avui, s’han convertit en una tradició secular.

No obstant tot l’anterior, està perfectament documentat a l’Arxiu Històric de Ciutadella que la corporació municipal, en una data gairebé immediata als fets del Nou de Juliol, ja tenia instituïda una missa de rèquiem per recordar Sa Desgràcia de 1558. Ja llavors constituïa una commemoració solemníssima del calendari institucional de l’Ajuntament en Ple.

L’Acta de Constantinoble
és un document històric datat el 7 d’octubre de 1558, encara que no se’n va tenir constància fins al 1620. Aquesta acta va ser redactada pel notari Pere Quintana en un calabós del que avui anomenam Istanbul, a petició del governador Bartomeu Arguimbau, també fet presoner. En ella es relaten els fets succeïts durant aquells dies a Ciutadella per tal de guardar-ne memòria històrica. D’altra banda, el mateix 1852, en el sermó de la missa en memòria dels difunts de s’Any de sa Desgràcia, el pare Nin Llufriu, fill il·lustre de la ciutat, va proposar que s’erigís un monument per recordar aquell fet històric, proposta que van recollir les autoritats i que va donar com a resultat l’obelisc que hi ha a la plaça des Born que la gent de Ciutadella coneix amb el nom de “sa piràmide”. Aquest monument, del qual es va posar la primera pedra el 12 de juliol de 1857 i en el qual es pot llegir la frase Pro aris et focis hic sustinuimus usque ad mortem (“Aquí vam resistir, per l’altar i la llar, fins a la mort”), destaca per damunt de tot el caràcter de resistència del poble, que així s’identifica de manera col·lectiva amb el coratge i el patiment dels ciutadellencs i les ciutadellenques d’aquell moment.

Així mateix, sobretot en la segona meitat del segle XIX, va aparèixer una important producció literària relacionada amb els fets del 9 de juliol, entre la qual destaca la novel·la de Miquel Eugeni Caimaris titulada Sor Àgueda Ametller.

A part, però, del caràcter de resistència i d’identificació col·lectiva que representa la diada del Nou de Juliol a Ciutadella, els fets succeïts el 1558 han estat estudiats i analitzats des de diferents òptiques per historiadors i antropòlegs a fi d’aprofundir tant sobre les causes reals i les conseqüències polítiques, socials i econòmiques de la invasió turca com sobre la construcció popular d’aquest mite de resistència i defensa.

 


Acta de Constantinoble
(premeu per a accedir-hi) 

Tornar