Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Història i Cultura de l'illa

Turismo_cultural_historia_y_culturalMenorca ha estat, des de la prehistòria fins a temps molt recents, lloc de passada de diferents cultures a causa de la seva situació estratègica al centre de la Mediterrània occidental, que ha propiciat que des de les albors dels temps, diferents pobles n’hagin cobejat l'illa com a port d'escala i refugi.

Uns i uns altres van deixar un ric llegat històric a l'illa, que fa del més oriental dels territoris de les Balears una terra amb un rellevant patrimoni.

És per això que historiadors i arqueòlegs han considerat que Menorca constitueix un autèntic museu a l'aire lliure.

Tant la seva prehistòria com la història són tan intenses que semblen impròpies d'un territori de tan reduïdes dimensions.

S'ha constatat la presència humana a Menorca a principis de l'Edat del Bronze (2000 aC.), moment que rep el nom de període pretalaiòtic i que ens ha deixat importants monuments funeraris com els sepulcres megalítics, i les sepultures col•lectives anomenades navetes, la més coneguda de les quals és la Naveta des Tudons, així com petits poblats formats per habitacions absidals.

Cap al 1400 aC. el procés evolutiu d'aquesta cultura produeix unes grans construccions en pedra conegudes com a talaiots, paraula que dóna nom al període més ric de la prehistòria illenca, el talaiòtic.

En aquest moment tenen la seva expansió grans poblats com Trepucó, Torre d'en Galmés o Son Catlar, tots amb un singular monument de culte anomenat taula; i les característiques necròpolis constituïdes per desenes de coves excavades artificialment als penya-segats de la costa com Calascoves o Cala Morell.

La cultura autòctona, basada fonamentalment en les construccions ciclòpies, aviat va rebre importants influències externes provinents de pobles comercials en expansió com els cartaginesos, establerts per la seva banda a Eivissa, que es fan notar sobretot en la introducció de nous estris i ornaments.

Finalment, l'any 123 aC. es produeix la conquesta romana que portarà en si mateixa la transformació dels poblats talaiòtics i la preponderància de tres ciutats amb la presència d'importants ports: Mag (Maó), Jammo (Ciutadella) i Sanisera (Sanitja).

Del final de l'època romana han quedat les interessants basíliques paleocristianes entre les quals destacarem la de Son Bou i la de Fornàs de Torelló que conserva un interessant mosaic. Totes dues són del segle V dC.

Després d'aquesta data Menorca viu el moment pitjor conegut de la seva història fins l'any 903 que els musulmans l'annexionen al califat de Còrdova.

Hi trobem nombrosos fragments ceràmics d'aquesta època en alguns poblats talaiòtics, però el poblament va haver de ser molt rural, encara que les fonts escrites ens parlen d'una rica economia i cultura literària. Destaquen d'aquesta època les restes del castell de Santa Àgueda a Ferreries, fortificació islàmica que va ser derruïda en temps de Pere el Cerimoniós anys després de la conquesta de Menorca per la Corona de Aragó.

A partir de l'any 1287 l'illa viu els avatars de la corona d'Aragó i posteriorment del regne de Mallorca. Són els segles de la fundació dels pobles de l'interior de l'illa com Alaior i Ferreries. Amb reminiscències d'aquesta època val la pena visitar la catedral gòtica de Ciutadella i passejar-se pels carrers del casc antic d'aquesta ciutat.

Serà durant el segle XVI quan Menorca viurà els moments més tràgics de la seva història amb incessants incursions de la pirateria, que produeixen una gran inestabilitat en la població i que tindran el seu punt culminant de destrucció amb els atacs turcs de Maó (1535) i Ciutadella (1558). L'illa va estar a punt de quedar abandonada fins que Felip II va prendre la decisió de construir el Fort de Sant Felip a l'entrada del Port de Maó i algunes de les torres de defensa de la costa com la de Sant Nicolau a Ciutadella.

Al segle XVIII Menorca torna a veure's involucrada en els avatars europeus i, com a conseqüència de la Guerra de Successió al tron d'Espanya, passa a mans angleses (1713). Durant cent anys l'illa serà anglesa amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol. Els anglesos van reforçar les defenses construint més torres a la costa, com les que poden veure's en el port de Maó o Fornells, i el Fort Marlborough en la cala de Sant Esteve.

Els segles XIX i XX són tan cosmopolites com els anteriors, el primer a causa de les contínues arribades d'escaires estrangeres al port de Maó, que durant els primers anys va ser port franc. D'aquest segle són el Llatzeret i la Fortalesa d'Isabel II a la Mola, tots dos al Port de Maó.

Els dos segles són testimonis d'èpoques d'extrema pobresa i d'altres de bonança econòmica gràcies a l'incipient indústria i al comerç.

El segle XX es va caracteritzar per l'equilibri entre els sectors econòmics primari, secundari i terciari, fins que a partir dels anys vuitanta ha estat el turisme el sector amb més desenvolupament, la qual cosa ha ocasionat una ocupació del territori que ha arribat a amenaçar la imatge que els mateixos turistes tenen de la nostra illa, i que se n' ha anat refrenant gràcies a la declaració de Reserva de la Biosfera i la consciència popular existent per a la seva preservació.

Tornar