Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Arqueología

Naveta_des_TudonsPer la gran riquesa i diversitat de monuments, Menorca pot ser considerada com un gran museu a l'aire lliure. En els seus escassos 700 quilòmetres quadrats concentra una de les majors densitats de jaciments arqueològics d'Espanya.

L'element més rellevant d'aquest llegat és la cultura talaiòtica, una cultura pròpia de Mallorca i Menorca que es va desenvolupar a les illes durant l'edat del bronze i del ferro, i que s'ha convertit en la característica més singular i definidora de la prehistòria balear.

La primera premissa que hem de tenir en compte és que Menorca va ser poblada en un moment molt recent de la prehistòria europea, concretament durant el calcolític-edat del bronze. Es coneix aquesta primera etapa de la població de l'illa amb el nom de pretalaiòtic.

L'època pretalaiòtica es caracteritza per ser molt heterogènia quant a manifestacions arquitectòniques, fet que dificulta poder parlar d'una cultura pretalaiòtica pròpiament dita. Com a pertanyents a aquesta època podem trobar estructures funeràries diverses com ara: sepulcres megalítics, hipogeus de planta allargada excavats en la roca i navetes. Aquestes últimes seran reutilitzades per a la mateixa finalitat en època talaiòtica. Tot aquest ventall de manifestacions respon a una mateixa finalitat: l’enterrament dels morts.

Quant a les estructures domèstiques, aquests primers pobladors habitaven en navetes d'habitació que apareixen disperses per tot el territori formant poblats. Aquestes estructures es caracteritzen per estar construïdes a partir de grossos murs de doble parament i disposar d'una planta en forma de nau invertida. També podem trobar altres tipus d'hàbitat com ara les cabanyes circulars de pedra i l'ocupació de coves naturals.

La major part de jaciments prehistòrics de Menorca corresponen a l'època talaiòtica, que engloba un ampli període cronològic. Hi ha diverses teories entre els investigadors referents al moment d'inici d'aquesta nova fase, però tots coincideixen a apuntar l'any 123 a. C. com el moment en què l'illa és conquerida pel general romà Quint Cecili Metel, com el final d'aquesta època.

Encara que existeixi diversitat de pensaments pel que fa a la data d'inici d'aquesta cultura, els investigadors estan d'acord a definir la taula com la seva manifestació més singular. Existeixen a més altres trets comuns que ens permeten parlar del terme cultura talaiòtica.

En aquest moment les poblacions viuen agrupades en poblats de cases de planta circular, organitzades a partir d'un pati central. Aquestes cases es localitzen envoltant estructures majors com són els talaiots.

Els talaiots es caracteritzen per ser torres troncocòniques de planta circular construïdes a partir de grans pedres. Alguns disposaven d'habitacles interiors i altres de plataformes superiors. Quant a la seva funcionalitat, es creu que podrien haver servit com a llocs de control i vigilància del territori, o bé com a llocs on es realitzaven activitats domèstiques comunitàries...

Una altra de les edificacions típiques que ens trobam en els poblats talaiòtics és el recinte de taula, que exerciria la funció de santuari. A l’interior es realitzarien cerimònies rituals, tal com indiquen les excavacions realitzades.

El recinte de taula es caracteritza per disposar d'una planta en forma de ferradura o quadrangular disposada a partir de murs de doble parament i pilastres monolítiques col•locades amb certa simetria. S’hi accedeix a partir d'un portal enfront del qual s'erigeix una superposició de dues grans pedres en forma de T. És aquesta superposició la que es coneix amb el nom de taula. En l'excavació d'alguns d'aquests recintes s'han trobat elements votius com ara petites estàtues. En tenim un exemple a la torre en Galmés, on es va localitzar la figura d'Imhotep, depositada en el Museu de Menorca.

Quant a les estructures funeràries, en trobam diferents tipologies. Navetes d’enterrament, coves naturals amb parament ciclopi, coves artificials de planta polilobular i hipogeus conviuen en aquest període. S’hi realitzen inhumacions col•lectives i successives sense diferència de sexe ni edat. Els individus són soterrats amb els seus objectes personals i aixovars. En aquest període les coves artificials s'agrupen en barrancs i donen lloc a les necròpolis talaiòtiques.

Tornar