Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
 

Foto Principal

Del 17 de maig al 2 de juliol
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Església de Sant Francesc

Sant-FrancescSituada entre el gòtic tardà i la severitat neoclàssica, l'església parroquial de Sant Francesc de Ciutadella, antiga església del convent franciscà, és la més espaiosa de la ciutat després de la Catedral.

El primer de març de 1287 Alfons III concedia als guardians dels frares menors de Barcelona i de la Ciutat de Mallorca l’hort de l’almoixerif i les cases contigües per construir-hi una església i un convent. El setembre del mateix any, Pere de Llibia, batlle i procurador reial, feia donació a fra Berenguer de Lledó, guardià del convent de Ciutadella, d’una plaça per fer-hi un cementiri, que es començà a emprar immediatament (es conserva una làpida sepulcral de Guillem Pere de Vilafreser datada del juliol de 1294).

Cal suposar que els frares provenien del convent de la Ciutat de Mallorca i que per aquesta raó foren conservats en la pacífica possessió dels seus béns quan Menorca retornà al domini de Jaume II de Mallorca, al contrari d’altres ordes que foren expulsats. L’estructuració de la propietat de l’illa, acordada pels representants de la Universitat illenca amb els procuradors reials el 24 de gener de 1301, s’efectuà ja a l’església del convent, així com també s’hi feren, la vigília de Nadal, les renovacions anuals dels càrrecs de la Universitat.

La política de la dinastia mallorquina era la de donar suport als convents dels ordes mendicants i sabem que, a tal fi, els frares ciutadellencs rebien una subvenció anual, almenys durant el regnat de Jaume III de Mallorca, cosa que ocasionà certs problemes per al convent en el moment en què Menorca passà a mans de la Corona d’Aragó.

Al final del segle XV el convent de Sant Francesc pertanyia al grup dels claustrals o conventuals, enfrontats al moviment reformista dels observants. L’interès reial coincidia amb el papal en implantar l’observança. El 1504 fra Miquel Fanals, guardià del convent de Sóller, passava a Menorca per visitar i reformar els convents de Maó i Ciutadella, així com el de Santa Clara i, poc després, malgrat la resistència dels frares, el convent de Sant Francesc passà a mans dels observants amb l’auxili de les autoritats reials. Aquest canvi comportà la pèrdua dels seus censos i això, unit a la manca de propietats (no posseïen més que l’hort, que no produïa quasi res per estar arrendat), ocasionà l’extrema pobresa dels frares, que el 1529 eren catorze.

Una de les poques entrades econòmiques del convent eren els drets d’enterrament al vas o carner de la Verge Maria de l’Esperança.

El convent patí molt amb el saqueig de 1558, i quedaren quasi totalment arruïnades les seves dependències. Dotze dels seus frares foren capturats pels turcs. La reconstrucció de l’església tingué dues fases. S’edificà un primer temple de quatre claus de volta. Se’n beneí la primera pedra el 29 de desembre de 1569; les claus dataven de 1570,1571(dues) i 1572. No degué resultar convenient aquesta església, atès que onze anys després se’n començà una segona de sis claus de volta, que dataven de 1583, 1585, 1586, 1587, 1589 i 1607; s’acabaren les obres el 29 de setembre d’aquell any. El cor antic es construí el 1613 i el portal lateral en el trienni de 1681-1684. Al principi del segle XIX, el 1808, s’acabà la façana actual que dóna al Born, pagada pel comte de Torre-saura; s’augmentà la capacitat del cor cap al nord. La cúpula fou beneïda el 3 d’octubre de 1808, i s’esbucaren dues capelles. La girola de darrera l’altar data del 1831. El campanar caigué el 1835 a causa d’un fort temporal; l’actual és de l’any 1879.

El claustre, actualment quasi totalment desaparegut, es construí el 1626, amb volta de pedra picada; mentre que el claustre alt era cobert amb bigues. La cisterna que hi havia enmig (el coll es troba actualment al pati del palau episcopal), datava del 1673. El noviciat s’edificà el 1702.

El convent era, sens dubte, el lloc d’enterrament més popular de la població (entre 1558 i 1838 hi tenim documentats 7.641 enterraments). Tota la nau de l’església es va buidar de terra en el trienni 1681-1684 per fer-hi sepultures, dividides en trams segons les capelles laterals. En aquestes s’hi enterraren difunts de tots els estaments socials, des de governadors fins a les persones més humils. També el claustre estava ocupat per tombes. Amb motiu de la pesta que flagel·là Ciutadella el 1653, es beneí a les esquenes de l’altar major, dins l’anomenada “vinyeta”(avui seria el lloc ocupat pel creuer i la capella del Santíssim), un cementiri per enterrar els empestats i el convent fou convertit en hospital per als contagiats.

En l’aspecte cultural, el convent posseí tres orgues. El primer, construït per l’orguener Guillem Barrera el 1614; el segon fou obra del català Josep Boscà el 1726; i el tercer sortí de les mans del suís Joan Kyburtz el 1813. Mantenia el cenobi una farmàcia al servei del públic, que romangué oberta entre 1639 i 1811. També el convent oferia classes obertes als laics: sabem que a partir de 1672 la Universitat de Ciutadella subvencionava aquesta comunitat amb 40 lliures anuals per mantenir una escola de gramàtica anomenada “Escola de petits” i amb altres 40 lliures per una escola de Teologia. El 1785 hi havia un mestre de gramàtica i de petits subvencionat amb 50 lliures, un de retòrica, un de física moderna i un de matemàtiques, tots a càrrec de la Universitat.

El segle XIX fou el de la decadència i desaparició del cenobi: entre 1798 i 1811 algunes dependències del convent foren ocupades per un hospital militar; el 2 de juliol de 1821 es comunicava als frares la supressió del convent; el 27 de maig de 1822 s’adjudicà l’hort a l’Ajuntament per 58.566 reials de velló; amb la fi del trienni lliberal es restitueix l’edifici i es torna a fer vida en comú; el 20 d’agost de 1835 es notifica l’extinció del convent, i s’apodera d’aquest la Reial Hisenda; el 1841 es converteix en caserna militar; el 1848 es comença a arrendar anualment l’hort a particulars; el 1865 s’aprova el projecte d’alineació i establiment de cases i carrers a l’hort (“ses cases noves”); a partir de la revolució de 1868 i fins al juliol de 1873 s’instal·là allí el “Comité y Círculo Liberal”; el juliol de 1875 es ven el convent en pública subhasta; el 1882 adquireix el solar del claustre el senyor Llorenç Cabrisses, acabat d’arribar de Cuba, i hi construeix “sa casa de ferro”; anys més tard es convertirà en seu de la “Unión Mercantil e Industrial”; durant la guerra civil és incautat i el 1939 s’hi instal·la la Falange; des de l’any 1962 és seu de Correus i Telègrafs.

L’església, des del moment de l’exclaustració, passà al bisbat, estant a càrrec d’un “custos” fins que fou creada parròquia el 1877 pel bisbe Mercader. El 1936 el temple fou saquejat; i el 24 de juliol, clausurat i destinat a taller de fusteria i dipòsit de material de construcció. Entre el 13 de novembre de 1939 i el 6 d’abril de 1941 s’hi desenvolupà el culte catedralici mentre la seu estava en obres.

Titularitat i gestió: Bisbat de Menorca

Tornar