Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
 

Foto Principal

Del 17 de maig al 2 de juliol
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Antiga Església de Sant Josep

El 17 d'octubre de 1390 Bertran Salamó, en el seu testament, fundava un benefici al costat de les seves cases, del qual nomenà patrons als obrers de l'Hospital General de Mallorca. S'edificà a partir d'aquell moment una església dedicada a la benaurada Mare de Déu de la Mercè, a Sant Bartomeu i Sant Antoni. Posteriorment hi tingué la seva seu el gremi dels “fusters, picapedrers i traginers”, oficis col·locats respectivament davall les advocacions de Sant Josep, Sant Antoni i Sant Bartomeu, però agrupats en una confraria, la de Sant Antoni, que afirmava que era la més antiga de Menorca. Aquesta entitat tingué un paper destacat en la restauració de la festa de Sant Antoni després del saqueig turc com a precepte (1575), de la processó que encara avui se celebra i en la representació de la presa de Menorca que alguns anys celebraven. Una prova de l'antiguitat d'aquesta confraria és que en l'elecció dels seus càrrecs dirigents hi intervenien el governador i els jurats. Els estatuts d'aquests gremis preveien que cada 16 de gener s'havia de celebrar en aquesta església un aniversari per als confrares difunts i unes completes, i el dia de Sant Antoni una missa matinal. Els caixers havien de portar la lluminària del gremi a l'església parroquial per acompanyar la processó del patró de Menorca.

El 29 de gener de 1637 els obrers de Sant Antoni presentaren una súplica als jurats, on deien: “La iglesia del dit sant esta enderrocada a la banda y que per a reperar aquella no es poderosa la hobre y confraria si no es aiudada de alguna bona almoina”, i la Universitat concedia 20 lliures de subvenció. El 1639 els obrers de Sant Antoni tornaren a acudir als jurats i els deien: “Considerant la falta gran que aquella iglesia te de reparar, puys esta tan cayguda com vostres magnificencies saben, que no solament no si pot estar, pero encare la obra que esta feta se va gastant, essent una iglesia de tant gran sant quel tenim per patro y Advocat en tota esta isla, han determinat los dits caxers de ferla redificar com en effecte o tenen ya axi concertat y ya si ha posat ma pero encare que tenen aparellada la pedra y altres pertrets, pero falta molta cosa y en particular diners per pagar las mans del mestre y manobras, puys la confraria per aparellar fins assi los pertrets que te es restada tant alcançada que no te de hont llansar ma”. La subvenció de la Universitat fou de 15 lliures.

El 1700 s'assenyalà el solar a la quintana del portal de Maó per fundar-hi un convent antonià, aprofitant la capella ja existent de Santa Rosalia. Això ocasionà el canvi de denominació de l'església que tractam, ja que no era lògic que hi hagués dos temples amb la denominació de Sant Antoni. Senzillament es va córrer l'escalafó i Sant Josep va passar a ser-ne el titular principal.

El 3 de novembre de 1730 comparegueren a la cúria del batlle general Francesc Marqués, picapedrer, i Sebastià Feliu, fuster, caixers del gremi de picapedrers i fusters, exposant que “en la iglesia de dit Glorios Sant Joseph se ha atrobat y vist que las parets axi la de lo enfront del carrer com tambe la qui está mitjera ab las casas de la heretat de March Sanxo, ha fet y continuament fa un gran moviment de forma que corre gran perill y amenasse ruina, axi a la dita iglesia com a ditas casas de March Sanxo, de forma que la dita torre de dita casa y enfront del carrer de la matexa se va derribant y se te per cert sera la causa de dit moviment y perill de ruina, la mencionada torre; y perque de no donarse el prompte remey a dita torre y son enfront, pot resultar grave dañy no tantsolament á dita casa si tambe la mencionada iglesia”. Demanaven que s'elegissin dos picapedrers que mirin el que se ha de fer i que “se remendia lo perillos y se fasse lo necessari”.

La planta de nau única, coberta amb tres trams de voltes de creueria entre dos arcs torals i sense capelles, té forma rectangular i presenta una lleugera irregularitat. Malgrat l'estranya sensació que produeix el fals escaire quan s'observa el sostre, els arcs ogivals, molt prims i esvelts, sostenen unes voltes de marès formades amb pedres de distints colors bastant contrastats, usuals en les construccions urbanes de Ciutadella.

L'espai interior, restaurat l'any 1989 per ser utilitzat com a sala d'exposicions de la caixa Sa Nostra, mostra un ambient que sorprèn per l'alçada de les voltes en un recinte tan petit.
 
L'inici dels arcs torals i dels de les voltes sobre els mateixos murs de les mitgeres denota una solució poc habitual a les esglésies menorquines.

La façana actual és producte d'una reforma, bastant desafortunada, del segle XIX que va situar la portada en un lloc diferent de l'original, va crear l'arc ogival amb capitells d'ornamentació vegetal, va ubicar el rosetó al mig de la façana i deixà la pedra de marès a la vista en un edifici que sempre devia haver estat arrebossat i pintat.

Titularitat i gestió: Caixa de Balears Sa Nostra

Tornar