Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
 

Foto Principal

Del 17 de maig al 2 de juliol
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Antiga Església del Roser

RoserSabem que en el segle XV hi havia una capella de l’església parroquial (avui catedral) dedicada a Nostra Senyora de la Rosa. Sabem també que aquesta església es construí al final del segle XV o al principi del segle XVI perquè el 3 d’abril de 1511 Joanot Bru fundava un benefici al temple de la “Beatissima verge del Roser” del qual es deia que era “noviter edificata”. Aquest benefici tenia la seva seu a l’altar major i el primer possessor fou mossèn Jordi de Verí, ja beneficiat a la parròquia. Les seves obligacions eren celebrar missa a l’altar major cada diumenge i les festes de la Verge, i donar al final de l’Eucaristia l’absolució per l’ànima del fundador i dels seus familiars, i intervenir a totes les hores litúrgiques de la parròquia. Es dotà el benefici amb 15 lliures, amb 20 sous per cada llàntia encesa davant l’altar major, i amb 5 lliures destinades a un aniversari a celebrar a la parròquia el dia de Nostra Senyora de la Rosa.

El segon beneficiat fou Francesc Bru, clergue, presentat pel patró del benefici Joanot Bru.

L’edifici no devia quedar en gaire mal estat el 1558 car els Jurats, atès que la casa de la Universitat havia quedat completament destruïda per l’explosió del dipòsit de la pólvora, tingueren durant un temps les reunions del seu consell al cor d’aquesta església. Ja el 10 de juny de 1562 els jurats elegiren quatre “de nostra senyora de la rosa” i s’esmenta el temple funcionant a les actes de la visita pastoral efectuada el 1565 pel doctor Llorenç Froncilles en representació del bisbe de Mallorca. El paborde Marc Martí, en enumerar les esglésies de Ciutadella, l’any 1570, deia: “y una iglesia de la Virgen de la Rosa muy devota, donde mucha gente ocurre a ella por gran devocion”. El 18 de maig del 1626, en enderrocar-se part de l’edifici de la parròquia, el Santíssim fou traslladat al Roser. Però l’edifici actual data d’una època més recent, ja que la seva construcció s’inicià a les acaballes del segle XVII. La nau consta de tres claus de volta, que s’acabaren el 24 d’octubre, el 28 de novembre i el 28 de desembre del 1705. Contrasta la rapidesa de la construcció de la nau amb la lentitud que, a partir del 1706, caracteritzarà les obres, car la capella major no es va acabar fins quaranta-quatre anys i mig després, el 10 de juny de 1750. Contribuïren a l’erecció del temple, a més de la Universitat, les cases nobles dels Quart, Olives, Martí, Cardona, Guevara, Morell, Squella i Martorell. La façana és un típic exemple de l’arquitectura del principi del segle XVIII i l’esvelta cúpula del creuer constitueix una obra de mèrit.

Durant la primera dominació anglesa, el 1715, quan l’edifici no estava encara acabat, i a la segona, l’agost del 1764, el governador anglès pretengué apoderar-se del temple per dedicar-lo al culte anglicà, però els vicaris generals Rubí i Roig defensaren els seus drets tan aferrissadament que en poc temps tingueren altra vegada les claus en poder seu. El 1759 aquesta església tenia el dret d’asil, cosa que demostra que els francesos no l’havien dedicat a usos profans, com van fer, temporalment, amb altres temples. Havent-se erigit l’antiga parròquia en catedral, el 1795, aquesta església fou constituïda com a parròquia amb la denominació “del Roser de la Catedral”. Essent rectors els reverends Pere Moll Camps (1885-1899) i Gabriel Vila (1899-1908) es feren importants millores materials. Al revend Vila es deu la construcció del cor.

El retaule major, que guardava proporció amb l’estil general de l’edifici, fou construït el 1764 i restaurat el 1928 pel rector Pere Pons. Estava daurat i era de bon gust. En el nínxol central es trobava la verge del Roser amb l’infant, i tenia als peus sant Domènec i santa Caterina de Siena. A la part superior es veien les imatges de sant Rafael, sant Josep, sant Joaquim, sant Bartomeu i sant Antoni de Pàdua. En el cos inferior hi havia una petita talla, recent, de sant Isidre.

Els altars laterals de la part de l’Evangeli eren els següents:
1. Altar de la Sagrada Família. Les efígies de Jesús, Maria i Josep estaven esculpides en un magnífic alt relleu que, malgrat ser modern, no deixava de tenir valor.
2. Altar de Nostra Senyora del Pilar.
3. Altar de Sant Domènec.
4. Altar de Sant Vicent Ferrer, que tenia al costat les imatges de santa Escolàstica i de santa Teresa de Jesús.
5. Altar de Sant Nicolau de Bari.
En el costat de l’epístola, partint de la capella major, hi havia:
6. Altar de la Immaculada Concepció.
7. Altar de les Ànimes, amb una bella imatge del crucificat.
8. Altar de l’Ecce Homo. El retaule era antic i fou restaurat el 1935. La devota imatge era una joia artística i era molt venerada. A la part superior apareixia l’estàtua de santa Caterina Tomàs.
9. Altar dels Dolors. La imatge de la verge Dolorosa i la de Jesús mort que existia a la part inferior del retaule presidien la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. A l’entrada de la capella hi havia antigament les estàtues de les Maries, de Josep d’Arimatea i de Nicodem, de gran mida i aspecte espantós. Aquestes imatges, que arribaren a tenir gran celebritat entre la gent senzilla, foren retirades pel rector Vila.
10. Altar de Nostra Senyora del Toro.

Totes aquestes imatges i els retaules foren destruïts el 28 de juliol del 1936. L’edifici es dedicà durant la guerra civil a dipòsit de carbó; i després del conflicte, a seu de la Joventut Catòlica Femenina.

En caure l’absis l’any 1977, va ser refet sense respectar l’original. El que més sorprèn de l’interior és la utilització de l’estriat del marès en quasi tots els ornaments d’arcs, els bordons i les arestes de les voltes. També les voltes de copinya que rematen els sostres de les capelles i el gran equilibri de proporcions de l’estat interior. El conjunt lliga estilísticament amb Can Saura, la capella de les Ànimes de la catedral, el rerealtar del Socors i el creuer i cambril de l’ermita de Gràcia de Maó, totes les obres de la família Amorós, que foren els executors a Menorca dels pocs edificis que connecten tímidament amb el barroc.

De totes les façanes de les esglésies de Menorca, la del Roser és la de major qualitat arquitectònica. La triple portalada amb depurades decoracions, el bordó que romp la buidor del pany de façana intermedi, el rosetó amb la figura de la Mare de Déu del Roser i l’acabament amb balustrada inclinada per resseguir la coberta del darrere, han conformat la façana més elaborada de l’illa. La torre del campanar és del segle XIX.

Titularitat i gestió: Ajuntament de Ciutadella

Tornar