Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
 

Foto Principal

Del 17 de maig al 2 de juliol
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Museu Diocesà

MUSEU DIOCESÀ DE MENORCA

ESGLÉSIA DELS SOCORS DE CIUTADELLA i

CLAUSTRE DELS SOCORS

Església, 1619-1670. J. Roig i P. Serralta

Convent, final s. XVII. Joan Amorós

L'any 1619 es posava la primera pedra de l'església de Sant Agustí del convent del Socors de Ciutadella, segons els plans portats de Madrid pels frares agustins. La direcció d'obres va ser confiada al mestre mallorquí Jaume Roig, que va treballar fins l'any de la seva mort al 1631. Li va substituir el mestre Pere Serralta l’any 1648, també de Mallorca. Es pot considerar totalment acabada a partir de 1760.

És un airós edifici d'estil renaixentista d'esvelta façana, coronada per dues torres bessones, acabades el 1741.

El projecte s'aparta totalment de les traces de les esglésies mallorquines per acostar-se plenament a la concepció renaixentista que enllaça directament amb l'arquitectura castellana.

L'església és una obra única a Menorca per la seva concepció unitària, per la seva elegància interior, per les pintures murals i per l'originalitat de les torres, així com pel perfecte acoblament amb el convent contigu.

La planta de creu llatina, amb creuer de la mateixa profunditat que les tres capelles de cada costat, forma un rectangle perfecte. Al fons de l'església es troba el cor, que ocupa l'últim tram de la nau, sobre el qual Josep Casas i Soler va construir un òrgan el 1794, esculpit, potser, per l'escultor de Mataró Ferran Miquel Comas, qui a més també va esculpir el monumental retaule major.

Darrere de l'altar major es troba un dels espais més interessants del conjunt: una composició de tres capelles que van creixent en profunditat d'esquerra a dreta, cobertes amb petites cúpules subdividides per boets trenats, com succeeix a la capella de les Ànimes de la Catedral, creació del mestre d'obra Joan Amorós Cantallops, considerada una de les millors actuacions a Ciutadella.

La guerra va deixar en ruïnes l'església “dels Socors” com la resta de les esglésies menorquines. El retaule més gran va quedar greument afectat, el mateix que els altars laterals i l'òrgan barroc. Es van salvar dos altars, un d'ells portat després de la guerra a la Catedral i l'altre, el de la Mare de Déu de la Corretja, avui totalment restaurat, es pot veure a la seva capella.

Després de la guerra, l'església passava per una situació de decadència que semblava irreversible, fins que la diòcesi la va cedir a la Capella Davídica de la Catedral de Menorca com a local social i de concerts. A partir d'aquí, es va iniciar la seva costosa restauració: primer, recuperant la seva portada amb les belles escultures de la francesa Leticia Lara; després l'atri i el cor amb l'òrgan barroc (únic exemplar conservat de l'obra de l'organista català Josep Casas i Soler); i finalment, les capelles laterals en les quals s'han disposat retaules recuperats d'altres temples.

A l'exterior, l'atenció se centra en les torres bessones, construïdes el 1741, poc habituals a les esglésies de les illes, i en la concentració d'una profusa ornamentació a la portalada de tres arcs. La façana està rematada per una balustrada que uneix les torres i un rosetó que marca l'eix de simetria.

El convent dels agustins es va construir en la segona meitat del segle XVII. L'espai central del claustre va ser durant molts anys un petit hort amb el pas porticat al voltant, cobert amb voltes d'aresta romana amb claus que tenen escuts esculpits. Es tracta dels escuts nobiliaris dels col•laboradors en l'obra del convent i d’altres amb símbols religiosos i de l'ordre Agustina.

A la planta baixa, al voltant del claustre s'obren les dependències comunes del convent, que van servir d'aules, tallers, i cuines.

Els frares van haver d'abandonar el convent l’any 1835.Després de la Llei de Mendizábal, el convent va ser confiscat i les diverses dependències van ser utilitzades per a diferents funcions. El primer teatre i la primera impremta que es van crear a Ciutadella van estar ubicats allà.

El 1858 es va instal•lar el Seminari Diocesà, que va ocupar les antigues dependències conventuals. Recentment han estat reformades pels arquitectes A. Petschen i J. Pons. Actualment, la planta baixa està dedicada a exposar les col•leccions del Museu Diocesà, obertes al públic.

Les cel•les que s'obren al claustre del primer pis, després de la completa reforma portada a terme als anys 80, són avui casa sacerdotal i residència de monges. El segon pis es contempla com a residència, amb còmodes sales de reunions i una magnífica biblioteca de consulta.

El Museu Diocesà de Menorca està instal•lat en l'antic convent de Sant Agustí de Ciutadella, un complex arquitectònic de gran rellevància, aixecat segons les directrius barroques imperants durant el segle XVII, en què destaquen: el claustre, de nobles proporcions, amb arcades de mig punt sostingudes per poderoses pilastres, i l'Església, de pur estil herrerià, tots dos integrats al circuit museístic.

Titularitat i gestió: Diòcesi de Menorca

Contacte: 971 481 297

Tornar