Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
 

Foto Principal

5 d'agost (12 h)
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Sant Joan

sant-joan-001rQuan hi arriba el mes de juny, Ciutadella celebra la més espectacular de les festes: Sant Joan, on els cavalls són els autèntics protagonistes amb les seves cabrioles i la mestria dels seus caixers que s'obren pas entre la multitud fervent.

El seu origen es remunta a principis del segle XIV i és religiós: l'Obreria del sant es dirigia en romeria a cavall a una petita ermita rural per honrar al seu patró. Els «caixers» són els genets que representen els estaments socials: església, noblesa, artesans (mestre i aprenent) i pagesos (un del nord i un altre del sud del terme municipal); els «cavallers», el gros de la cavalcada («qualcada»), són tots pagesos de diverses edats, des dels 7 ó 8 anys fins als més de 70.

Els escenaris principals i horaris aproximats de la festa són:

Dia 23: 14:00 h. palau del «Caixer Senyor»; 18:00 h. Plaça des Born, on cavalls i genets demostren les seves habilitats i elegància al ritme del «xivarri», la música típica de la festa; 19:30 h, ermita rural de Sant Joan de Missa, a 3 quilòmetres de Ciutadella; 21:00 h. carrer de Ses Voltes, plaça de la Catedral; 23: 30 h. carrerons medievals entre Ses Voltes i el museu del Bastió de Sa Font i Santa Clara.

La celebració de Sant Joan està rígidament marcada per la tradició que s'estableix en els denominats “protocols”, determinants del nom i les característiques socials de les persones que intervindran a la festa juntament amb les seves obligacions. Per tant, el Caixer Senyor ha de pertànyer a la noblesa ciutadellenca i és qui tria la resta de persones que formaran la Junta de caixers, menys el Caixer Capellà seleccionat pel capellà del poble.

La beguda típica de la festa, i de les altres festes populars de l'illa, és el «gin», la ginebra heretada dels anglesos, que es pren amb llimonada o suc de llimona natural. En gairebé tots els pobles de l'illa aquesta barreja es denomina «pomada».

ORÍGENS DE SANT JOAN

**La festa de Sant Joan és una festa tradicional celebrada durant els últims segles i el seu origen te un caire religiós.

Segons els historiadors, la festa de Sant Joan va néixer en una confraria, on es representaven els quatre estaments de la població de l'època. Estaments socials que es representen dins de la Junta de Caixers.

Concretament, uns tretze anys després de la Reconquesta de Menorca per part de les tropes castellanes-aragoneses, l'any 1287, el bisbe de la diòcesi mallorquina va ordenar la reestructuració eclesiàstica de Menorca. En el document que es va formalitzar amb tal motiu, El Pariatge, ja s'esmenta l'església de Sant Joan de Evangelista, posteriorment església de Sant Joan Baptista. Aquest temple es trobava a l’entorn rural de Ciutadella i la seva administració era responsabilitat del Gremi de la Pagesia Obreria de Sant Joan.

L’historiador Oleo feia menció d’aquest document de l'any 1456 referent a una comissió destinada a l'ermita de Sant Joan d'Artrutx (Sant Joan de Missa). Aquest escrit demostra la veracitat del seu origen eclesiàstic.

Concretament, l'any 1564 la Obreria de Sant Joan Baptista estava formada per un obrer eclesiàstic, un obrer cavaller, dos obrers pagesos i un obrer menestral. D'aquesta manera, estaven representats els quatre estaments de la població.

Entre tots es van repartir els treballs de conservar l'ermita, recaptar almoines i administrar els béns. Més tard, es va afegir la persona que s'encarregaria de transportar el pendó de la confraria.

Cada any per Sant Joan, se celebrava un pelegrinatge a l'ermita on assistien els penitents i les seves famílies i amics. L'obrer cavaller invitava els assistents a un refresc a casa seva i el mateix feia el sacerdot després de l'alba. De tornada, la romeria recorria Ciutadella.

Amb el pas dels anys la festa va adquirint força i se li sumen altres elements que comencen a formar part, a partir del segle XIV, com són els jocs d'habilitat de l'època i actes diversos que la fan única.

Els antics obrers són l'antecedent històric dels caixers actuals que integren la Junta de Caixers, la qual es renova cada bienni i té la responsabilitat d'organitzar les festes de Sant Joan de Ciutadella, així com vetllar pel compliment dels protocols. Aquests protocols són les normes que regeixen els diferents actes i personatges que intervenen a les festivitats.

DIA DES BE

La festa s'inicia el diumenge anterior al dia 24 de juny, el «Dia des Be». Un pagès vestit amb pells de be, a la manera de Sant Joan Baptista, recorre descalç els carrers antics de Ciutadella, acompanyat pels «caixers» també a peu, i invitant a tots a la festa que s'acosta. El dia 23, a les 2 en punt de la tarda, i al palau del «Caixer Senyor» (noble) que presideix la festa el bienni corresponent, s'inicia la festa amb el «primer toc», la primera vegada que sona el «flabiol», una senzilla flauta feta de canya que amb un petit tambor anirà marcant permanentment el compàs de la celebració.

Amb el primer toc de fabiol a les nou del matí s'anuncia la sortida del Be i la seva comitiva formada per la Junta de Caixers. És el Dia des Be. Sol•licita la assistència de tots a les festes el dia 23 de juny.

9.00 h. Primer toc de fabiol al palau del Caixer Senyor. Sortida del Be i la comitiva, formada per la Junta de Caixers. Al llarg del dia recorreran els carrers del centre històric de Ciutadella, visitaran l'Ajuntament, el Palau Episcopal, l'hospital geriàtric, les entitats socials, les cases senyorials i les posades dels cavallers. Tot, per invitar-los a assistir a les festes el dia 23 de juny.

Quan la Junta de Caixers i l'home des Be ja han fet totes les visites i el recorregut previst, els caixers entren a beure i refrescar-se a la casa del caixer casat. Després, s'acomiaden el Caixer Capellà i el Caixer Senyor. La jornada finalitza ja entrada la nit.

DIA 23 DE JUNY

La gran festa de Sant Joan comença el dia 23 de juny a les dues del migdia, en un dels actes més multitudinaris acompanyat per l’algaravia popular.

14.00 h. Al palau del Caixer Senyor, el fabioler demana permís per començar la reunió de caixers i cavallers.

Ja formada la cavalcada de cavallers, excepte el Caixer Senyor i el Caixer Capellà, la dona del caixer casat fa acte de lliurament de la bandera de Sant Joan al caixer solter a la casa del caixer casat. Aquest porta la bandera durant totes les festes.

Finalment, els últims a sumar-se a la cavalcada són el Caixer Senyor i el Caixer Capellà. Tots junts, duen a terme la celebració de la resta dels actes amb el següent ordre:

Caragol del Born

Vespres a l'ermita de Sant Joan de Missa.

Avellanes a sa Contramurada.

Corregudes a sa Plaça.

Caragol de Santa Clara.

Comiat, a cavall, del Caixer Capellà i del Caixer Senyor davant de les seves cases.

Beguda de caixers i cavallers al palau del Caixer Senyor.

Comiat, a peu, del Caixer Capellà.

La jornada sol finalitzar a altes hores de la matinada.

DIA 24 DE JUNY

**La jornada del dia 24 de juny a Ciutadella comença a les vuit del matí. Són molts els actes que es duen a terme al llarg de tot aquest dia: corregudes a sa Plaça, el caragol de Santa Clara o les proves dels jocs des Pla.

08.00 h. El fabioler sol•licita al Caixer Senyor l'autorització per iniciar la reunió de cavallers. Una vegada la cavalcada està completa, seguint el mateix protocol que el dia anterior, se celebren els següents actes amb aquest ordre cronològic:

• Proves dels jocs des Pla, ensortilla i córrer abraçats.

• Corregudes a sa Plaça. (Ses Voltes)

• Caragol de Santa Clara.

• Comiat, a cavall, del Caixer Capellà i del Caixer Senyor. Els cavallers deixen els

cavalls a les seves posades.

• Reunió caixers i cavallers a casa del Caixer Capellà.

• Sortida en comitiva fins a la casa del Caixer Senyor, acompanyats per la banda de

l'Agrupació Musical.

• Arribada a la Catedral per a la celebració de la Missa de Caixers.

• Refresc de caixers i cavallers a casa del Caixer Capellà.

• Comiat, a peu, del Caixer Senyor.

A l’horabaixa:

Formació, de nou, de la cavalcada per celebrar els següents actes:

• Invitació del Caixer Senyor al consistori davant de l'Ajuntament per a, després, baixar

i presenciar els Jocs des Pla.

• Caragol dels casats a Santa Clara, i prec del Caixer Senyor a l'abadessa del convent.

• Jocs i caragol des Pla.

• Corregudes a Sa Plaça.

• Caragol de Santa Clara. Comiat a cavall del Caixer Capellà i del Caixer Senyor.

• Refresc de caixers i cavallers a casa del Caixer Senyor.

• Comiat a peu del Caixer Capellà, a casa seva.

• Darrer toc de fabiol.

Final de la festa a altes hores de la matinada. S'escolta, de lluny, l'últim toc de fabiol, i les paraules “Fins l'any vinent si Déu vol!”.

Tornar