Ajuntament de Ciutadella de Menorca · 971 381 050 · Plaça des Born, 15   - Català
LOGO
  Publicar en facebook  Publicar en twitter  Publicar en google+

Característiques generals

La xarxa de carreteres i camins rurals de Ciutadella té una estructura bàsicament radial; és a dir, el camí surt del nucli urbà i va d’un lloc a un altre resseguint una direcció determinada fins arribar normalment al que està situat més a prop de la costa. El camí públic acaba habitualment al penúltim dels llocs, ja que l’últim tram ja és privat. Açò provoca, per una part, que els únics accessos públics a la costa siguin les carreteres que van a les urbanitzacions i els camins expropiats per arribar a les platges verges i, per una altra, que no es puguin fer rutes circulars utilitzant els camins rurals. La recent recuperació del Camí de Cavalls (viarany d’ús públic que voreja tota la costa de Menorca) ha solucionat, en part, aquest problema en permetre enllaçar els camins que tenen accés a la costa.

Així les coses, la majoria dels itineraris proposats combinen els dos tipus de camí: per una part, el camí rural per accedir i/o tornar de la costa i el Camí de Cavalls resseguint el litoral. Tenim, doncs, a totes les rutes dues parts molt diferenciades:

- Camí rural: de rodar fàcil, ja que generalment no hi ha desnivells importants i normalment estan asfaltats.

- Camí de Cavalls: viarany que en molts trams requereix molta tècnica i bones suspensions a la bicicleta, ja que discorre per damunt de pedres i roquissars, i que obligarà a davallar freqüentment de la bicicleta.

Per tant, no existeix pràcticament a Menorca el que es coneix normalment com a pista forestal (camins de terra molt utilitzats pels practicants de bicicleta tot terreny a la península) ni tampoc hi ha grans desnivells, ja que la cota més alta d’aquests itineraris és de tan sols 140 m. Però no per açò es tracta d’itineraris fàcils, ja que la duresa del terreny, i les freqüents i intenses (tot i que curtes) pujades i baixades fan que les rutes proposades (sobre tot les més llargues) no es puguin afrontar sense una bona preparació.

Aquests itineraris es poden fer en qualsevol època de l’any, tot i que, sempre que sigui possible, és millor evitar fer-los durant els mesos de juliol i agost per la major densitat de trànsit a les carreteres, la sobreexplotació que sofreixen les platges verges i els camins que hi porten, i la calor, que en alguns paratges pot arribar a ser un greu inconvenient per als ciclistes.

Es recomana fer-les amb bicicletes tipus tot terreny, amb pneumàtics amples i bones suspensions. S’ha d’assenyalar també que no són rutes adequades per fer amb alforja, ja que hi ha trams de camí complicats on el pes afegit a la bicicleta pot ser un greu impediment, tot i que, en tractar-se de rutes circulars, no és preveu la necessitat de fer-les portant l’equipatge a sobre.

En principi, els itineraris que aquí es proposen no estan senyalitzats sobre el terreny; per tant, o bé s’han de resseguir descarregant els trakcs a un GPS o amb l’ajuda d’un plànol i seguint les descripcions de les rutes que s’adjunten.

El valor que es dóna com a percentatge de pedalabilitat està calculat sobre el temps estimat i s'ha d'entendre com una dada orientativa, ja que pot variar molt depenent de les característiques de cadascú i de l'estat en què es trobi el sòl en el moment de fer la ruta.

Sempre que sigui possible, és convenient que els itineraris es facin en el sentit que es proposa en aquest document per tal d’encarar les cruïlles de la manera més favorable possible, no trobar-se amb carrers de direcció prohibida i no repetir trams en el mateix sentit.

Tornar